Nou codi penal
La reforma del Codi Penal que introdueix a Espanya la presó permanent revisable i que preveu també un enduriment de penes per delictes relacionats amb el terrorisme gihadista, entrarà en vigor el proper 1 de juliol.
Presó permanent revisable
El nou Codi Penal segueix el camí d’altres països europeus en l’aplicació de la presó permanent, que podrà ser imposada en casos d’excepcional gravetat, com l’homicidi del Rei o el seu hereu, de caps d’Estat estrangers, genocidi, assassinats en sèrie, comesos en el si d’una organització criminal o contra menors de 16 anys o persones especialment vulnerables. La mesura ha aixecat la crítica unànime de tota l’oposició que la considera una cadena perpètua encoberta.
La presó permanent preveu que les penes siguin revisades, després del compliment de 25 a 35 anys, per verificar si el pronòstic és favorable a la reinserció social. Els jutges examinaran si s’ha de mantenir la presó cada dos anys d’ofici o a petició del reclús, si bé pot no donar curs a noves sol·licituds durant un any.
L’aplicació de la presó permanent revisable ha estat avalada pel Tribunal Europeu de Drets Humans en diferents sentències després de la seva aplicació en els països del nostre entorn, en les que ha determinat que la possibilitat de revisió de la condemna satisfà l’article 3 de la Convenció Europea de Drets Humans.
No obstant això aquesta mesura ha estat objecte d’unànime rebuig per part de tota l’oposició i de sectors científics.
Terrorisme gihadista
Aquesta Llei orgànica modificarà, a més els articles del Capítol VII del vigent Codi Penal sobre delictes terroristes i introduirà altres nous amb l’ànim d’adaptar la llei al terrorisme gihadista, començant per establir una nova definició sobre el que és ser terrorista per al que ja no caldrà una integració en grup armat. D’aquesta manera es regula la figura dels anomenats ‘llops solitaris’.
La nova norma castigarà “amb la presó pel temps màxim previst” a aquelles persones integrades en organització terrorista que causessin la mort d’una persona i introdueix el delicte d’adoctrinament passiu per a aquells que consultin pàgines webs amb contingut gihadista es faci amb l’objectiu de pertànyer a una banda o perseguir els seus fins.
En el capítol d’enaltiment la pena màxima passa de dos a tres anys, el que obre la porta a entrar a la presó fins i tot sense antecedents, i es té en compte com a agreujant quan aquests missatges d’enaltiment i justificació es realitzin per Internet o les xarxes socials . A més el jutge pot acordar la destrucció i esborrat d’arxius informàtics o documents o l’accés portals d’Internet.
Finalment, la llei recull de la següent manera la prohibició perquè les persones condemnades per aquest tipus de delictes puguin exercir com a professors: “Serà també castigat amb les penes d’inhabilitació absoluta, inhabilitació especial per a professió o ofici educatius, en els àmbits docent , esportiu i de lleure, per un temps superior entre sis i vint anys al de la durada de la pena imposada “. Així mateix s’inclou la figura de llibertat vigilada durant un màxim de deu anys per a aquells als quals se’ls imposi una condemna greu per un o més delictes.
Delictes de corrupció
El Codi Penal dificulta, a més, l’accés la llibertat condicional als corruptes que no hagin reparat el dany causat, fixa en 500.000 euros la quantia per imposar presó per finançament il·legal –excepte que sigui estranger que serà de 100.000– i manté el límit de 120.000 euros per parlar de frau fiscal.
Les persones que participen en “estructures o organitzacions, qualsevol que sigui la seva naturalesa, la finalitat sigui el finançament de partits polítics” al marge de la llei seran castigades amb una pena de presó d’un a cinc anys de presó, amb independència de la quantia de la comissió.
El text amplia, a més, el decomís perquè els jutges puguin ordenar la intervenció de béns del condemnat procedents d’altres activitats delictives sempre que hi hagi indicis de la seva procedència il·lícita, com pot ser la desproporció entre el patrimoni i el seu mitjà de vida o el recurs de paradisos fiscals o empreses interposades.
A més, es regula l’Oficina de Recuperació i Gestió d’actius procedents del delicte i es redueix la pena de presó als que dificulten o impedeixen l’exercici de vaga i als piquets que, no obstant, seguiran tenint càstigs més durs quan actuïn amb violència.
Modifica la Llei de l’Indult, suprimeix les faltes i tipifica nous delictes
D’altra banda, la norma modifica la Llei de l’Indult perquè un alt càrrec del Ministeri de Justícia comparegui sobre aquests expedients cada sis mesos. Així mateix, suprimeix el Llibre III relatiu a les faltes, per convertir-les en delictes lleus o sancions administratives.
D’altra banda, es manté la idea de fixar el consentiment sexual a 16 anys i s’augmenta la persecució del maltractament, abandonament i explotació sexual d’animals.
Es tipifiquen nous delictes com el matrimoni forçat, la fustigació, la divulgació no autoritzada d’imatges o gravacions íntimes obtingudes amb el consentiment de la persona afectada o la manipulació dels dispositius de control que serveixen per vigilar el compliment de les penes. També es transposen decisions europees sobre pornografia infantil, explotació sexual de menors, tràfic d’éssers humans o immigració il·legal.
Expulsió d’europeus
Excepcionalment, un europeu podrà ser expulsat si representa una amenaça greu per a l’ordre públic o la seguretat pública, per la qual cosa la pena de presó serà substituïda per l’expulsió del territori nacional. A més, s’agreugen les penes de delictes de furt i robatori per augmentar la persecució de multireincidents, butrons, allunatges o robatori de cable de coure o subministrament elèctric.
Llibertat condicional
La llibertat condicional no computarà com a temps de compliment de condemna, però la seva concessió determinarà la suspensió de l’execució de la resta de la pena. Si durant aquest temps no reincideix, es declararà extingida la pena pendent, però si incompleix les condicions, la llibertat de ser revocada i s’haurà de complir la pena que li restava.
Modificacions introduïdes al Senat
La norma torna al Congrés després de la introducció al Senat d’algunes modificacions com la fixació de penes de fins a vuit anys per als que incorrin en la tracta d’éssers humans per a imposar-los la esclavitud, servitud, serveis forçats o altres pràctiques similars a les anteriors, inclosa la mendicitat.
A més, permetrà multar aquells que faltin al respecte i la consideració deguda a l’autoritat i ha afegit la paralització de l’enderroc d’habitatges il·legals fins que els propietaris que van comprar de bona fe i sense conèixer les irregularitats cobrin les indemnitzacions.
Eleva d’un a dos anys la condemna mínima per als que incitin a la prostitució a menors discapacitats i especifica la possibilitat d’introduir la llibertat vigilada per a aquells maltractadors que provoquin lesions a les seves parelles.
